El uso del catalán en los ámbitos socioeconómico, técnico y científico requiere la elaboración y la difusión de los recursos terminológicos que permiten designar y definir los nuevos conceptos que se ponen en circulación en nuestra sociedad.

El artículo 12.3 del Decreto 108/2006, de 25 de abril, por el que se aprueba la modificación de los Estatutos del Consorcio del Centro de Terminología Termcat, establece que el Termcat debe difundir periódicamente los términos procedentes de los trabajos de normalización formal que hayan sido aprobados por el Consejo Supervisor, que tienen carácter subsidiario con respecto a la normativa establecida por la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.

El artículo 68.1.j) del Decreto 304/2011, de 29 de marzo, de reestructuración del Departamento de Cultura, establece que corresponde a la Dirección General de Política Lingüística impulsar y coordinar, a través del Centro de Terminología Termcat, las actividades terminológicas relacionadas con la lengua catalana y velar por la difusión y la aplicación de la terminología que elabora el centro mencionado.

El artículo 2.3 del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, por el que se regula el uso de las lenguas oficiales por parte de la Administración de la Generalidad de Cataluña, establece que en el uso del catalán la Administración de la Generalidad debe emplear los términos normalizados por el Centro de Terminología Termcat para designar en esta lengua los conceptos a los que se refieren.

De acuerdo con los mencionados preceptos, resuelvo:

• 1 Dar publicidad a los términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del Termcat durante el segundo cuatrimestre de 2011, que aparecen en el anexo de la presente Resolución, que se acompañan de las definiciones y de las equivalencias en otras lenguas.

• 2 En virtud del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, la Administración de la Generalidad debe emplear los términos del anexo para designar en catalán los conceptos a los que se refieren en su documentación técnica y administrativa.

Barcelona, 15 de diciembre de 2011

 

Yvonne Griley i Martínez
Directora general de Política Lingüística

ANEXO.
Términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del Termcat en el período indicado en el apartado 1.

Cualquier comentario sobre los términos de este anexo puede dirigirse a Termcat, Mallorca, 272, 1ª, Barcelona.

Agricultura i alimentació

Api de fulla n m

Es apio chino

Es apio de cortar

Es apio de hoja

Fr céleri à couper

Fr céleri chinois

Fr céleri petit

Fr céleri-feuille

It sedanino

Pt apio-de-folha

En Chinese celery

En cutting celery

En khan choy

En kintsai

En leaf celery

En smallage

En soup celery

De Schnittsellerie

La Apium graveolens var. secalinum

Varietat d'api de gust i olor intensos, de color entre verd clar i verd fosc, amb les tiges fines i fibroses, entre 25 i 40 cm de llarg, i les fulles petites, les quals s'utilitzen especialment en la cuina xinesa per a fer sopes, saltats i estofats.

Botàriga n f

Es botarga

Es bottarga

Fr boutargue

Fr poutargue

It bottarga

Pt bottarga

En botargo

En bottarga

De Bottarga

Menja feta d'ous de peix, generalment de llissa o de tonyina, adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats, pròpia de la cuina italiana.

Cervesa d'arrels n f

Es cerveza de raíz

Es root beer

Fr bière de racine

Fr racinette

Fr soda racinette

En root beer

Beguda carbonatada obtinguda de la fermentació de sucre, llevat, herbes i una barreja d'arrels i escorça de diferents arbres.

Nota: La cervesa d'arrels és una beguda especialment popular a l'Amèrica del Nord.

Cookie en n f

Es cookie

Fr biscuit aux grains de chocolat

Fr biscuit aux pépites de chocolat

Fr cookie

En chocolate chip cookie

En toll house cookie

Galeta de forma arrodonida i superfície rugosa que s'elabora amb farina, sucre, mantega o altres greixos i ous, i que generalment conté trossets de xocolata o de fruita seca, originària de la rebosteria dels Estats Units d'Amèrica.

Nectarina plana n f

Sin. compl. platerina n f

Es nectarina plana

Es platereta

Es platerina

Fr nectarine plate

En donut nectarine

En doughnut nectarine

En flat nectarine

En Saturn nectarine

De Tellernektarine

Nectarina de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.

Préssec pla n m

Sin. compl. paraguaià n m

Es melocotón chino

Es paraguaya

Es paraguayo

Fr pêche plate

Fr peento

It pesca piatta

It pesca saturnina

It pesca tabacchiera

It platicarpa

It platipesca

En Chinese flat peach

En donut peach

En doughnut peach

En flat peach

En peento

En Saturn peach

De Plattpfirsich

De Saturn-pfirsich

De Tellerpfirsich

Préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.

Nota: Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes bresquilla plana i melicotó pla.

Botànica i fusteria

Peroba rosa n f

Es palo rosa

Es peroba rosa

Fr palo rosa

Fr peroba rose

Pt amargoso

Pt guatambu-amarelo

Pt pau-caboclo

Pt peroba-amargosa

Pt peroba-rosa

Pt perobeira

Pt sobro

En peroba rosa

En pink peroba

En red peroba

La Aspidosperma polyneuron

Botànica. Arbre perennifoli de la família de les apocinàcies, originari de l'est de l'Amèrica del Sud, que fa entre 30 i 40 m d'altura, de capçada densa, branques trifurcades, fulles simples, esparses, enteres, oblongues tirant a elipticoovades i amb l'àpex arrodonit, flors petites d'un color entre blanc i crema, actinomorfes, agrupades en inflorescències terminals, i fruits sèssils, oblongs o ovats, amb l'epicarpi esclerenquimàtic, de color castany i amb una cresta prominent, els quals contenen entre dues i cinc llavors cadascun.

Nota: La peroba rosa és apreciada especialment per la fusta, que s'utilitza en ebenisteria.

Peroba rosa n f

Es palo rosa

Es peroba rosa

Fr palo rosa

Fr péroba rosa

Fr peroba rose

Pt amargoso

Pt guatambu-amarelo

Pt pau-caboclo

Pt peroba-amargosa

Pt peroba-rosa

Pt perobeira

Pt sobro

En peroba rosa

En pink peroba

En red peroba

De Peroba rosa

Fusteria. Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, dura, amb el duramen de color marró clar vermellós o ataronjat, l'albeca d'un color groguenc, i vetes fosques.

Nota: La peroba rosa s'utilitza principalment en ebenisteria.

Psilocibe cubà n m

Es cucumelo

Es hongo mágico

Pt cogumelo

En boomer

En common large psilocybe

En gold cap

De kubanischer Kahlkopf

La Psilocybe cubensis

Botànica. Bolet enteogen de la família de les estrofariàcies, originari de l'Amèrica Central, amb el barret lleugerament campanulat, convex i umbonat, glutinós, de color ocre ataronjat al centre i més blanquinós al marge, amb la superfície que suporta l'himeni de color crema amb làmines molt juntes, de color gris fosc a l'interior i gris clar al marge, intercalades amb lamel·les, amb un anell ascendent, membranós i de color blanquinós a la part superior de la cama, que és central, cilíndrica, lleugerament bulbosa a la base, fibril·losa i de color ocre clar, el qual viu en fems de remugants.

Nota: El psilocibe cubà conté psilocina i psilocibina, dues substàncies que en cas d'ingesta provoquen una intoxicació de tipus nerviós.

Ciències de la salut

Digitopressió n f

Sin. digitopuntura n f

Es acupresión

Es digitopresión

Es digitopuntura

Fr acupression

Fr digipuncture

Fr digitopression

Fr digitopuncture

It digitopressione

En acupressure

De Akupressur

Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

Nota: 1. Eventualment, la digitopressió també es pot fer amb els artells, els punys, els palmells o els colzes. 2. Segons alguns especialistes, digitopressió i digitopuntura no són termes exactament sinònims: consideren que digitopressió és un terme més genèric i que digitopuntura denomina la digitopressió en què els punts que s'estimulen són, específicament, els mateixos que s'estimulen en l'acupuntura. Altres especialistes, en canvi, consideren que aquesta distinció és innecessària, perquè els punts que s'estimulen en la digitopressió ja coincideixen habitualment amb els punts d'acupuntura.

Ecologia i gestió ambiental

Espai vital n m

Es área de campeo

Es dominio vital

Es espacio vital

Fr domaine vital

It area familiare

It area vitale

It dominio vitale

It home range

It spazio vitale

En home range

De Aktionsraum

Ecologia. Àrea on un individu o grup d'individus adults desenvolupen les activitats pròpies del seu cicle de vida.

Nota: L'espai vital d'un individu varia segons les seves necessitats, els recursos de què disposa o l'estació de l'any, i pot coincidir parcialment amb el d'altres individus de la mateixa espècie.

Vermicompost n m

Es lombricompost

Es lombricompuesto

Es lumbricompost

Es vermicompost

Fr lombricompost

Fr vermicompost

It vermicompost

En vermicompost

De Vermikompost

De Wurmkompost

Gestió ambiental. Compost de gran valor ecològic produït per l'acció de cucs de terra sobre la matèria orgànica, que s'utilitza com a esmena o com a substrat de creixement per a plantes.

Nota: El vermicompost és la matèria resultant del vermicompostatge.

Vermicompostador n m

Es lombricompostador

Es vermicompostador

Fr bac de vermicompostage

Fr lombricomposteur

Fr silo à vermicompost

Fr vermicompostière

En vermicomposter

En vermicomposting container

De Wurmkomposter

Gestió ambiental. Dipòsit especialment dissenyat per al vermicompostatge.

Vermicompostar v tr

Es vermicompostar

En vermicompost, to

Gestió ambiental. Transformar residus orgànics en vermicompost.

Vermicompostatge n m

Es lombricompostaje

Es vermicompostaje

Fr lombricompostage

Fr vermicompostage

It lombricompostaggio

It vermicompostaggio

En vermicomposting

En worm composting

De Wurmkompostierung

Gestió ambiental. Procés d'obtenció de vermicompost.

Vermicultura n f

Es lombricultura

Es lumbricultura

Es vermicultura

Fr lombriculture

Fr vermiculture

It lombricicoltura

It lombricoltura

It vermicoltura

Pt vermicultura

En vermiculture

Gestió ambiental. Cria intensiva de cucs, generalment cucs de terra.

Nota: Els cucs que s'obtenen amb la vermicultura se solen destinar a la producció de vermicompost, a l'alimentació animal, o bé a la descomposició de residus orgànics.

Genètica i microbiologia

Gen de la noguina n m

Es gen noggin

Fr gène noggin

En NOG gene

En noggin gene

Gen que codifica la noguina.

Gen de la similinoguina n m

Es gen de tipo noggin

Es gen noggin-like

En noggin-like gene

Gen que codifica la similinoguina.

Noguina n f

Es noggin

Fr noggin

It noggin

Pt noggin

Pt noguina

En noggin

Proteïna que durant el desenvolupament embrionari inhibeix l'activitat d'alguns compostos de la família del factor de creixement transformant beta, especialment de les proteïnes morfogèniques òssies.

Reassortiment n m

Es reagrupamiento

Es reasociación

Es reordenamiento

Fr réassortiment

It riassortimento

En genetic reassortment

En reassortment

De Reassortierung

De Reassortment

Procés de formació d'un virus reassortit.

Similinoguina n f

Es proteína noggin-like

Fr noggin-like

En noggin-like

En noggin-like protein

Proteïna que durant el desenvolupament embrionari promou l'activitat d'alguns compostos de la família del factor de creixement transformant beta, especialment de les proteïnes morfogèniques òssies.

Nota: La similinoguina és estructuralment molt semblant a la noguina. Se'n diferencia per una petita inserció d'aminoàcids que presenta en el domini funcional.

Virus reassortit n m

Es virus reagrupado

Es virus reasociado

Es virus reordenado

Fr virus réassorti

It virus riassortito

En reassortant virus

De reassortiertes Virus

Virus de genoma híbrid resultat de l'agrupament i l'ordenació de segments gènics d'altres virus de soques diferents que han infectat alhora un mateix hoste.

Lingüística

Rifeny n m

Sin. compl. tarifit n m

Es rifeño

Es tarifit

Fr rifain

Fr tarifit

En Riff

En Rifian

En Tarifit

Dialecte de l'amazic que es parla al nord-est del Marroc.

Nota: El rifeny es parla a la zona del Rif.

Taixelhit n m

Es shilha

Es susiua

Es tachelet

Es tashilheet

Fr chleuh

Fr shilha

Fr tachelhit

It tashelhit

En Shilha

En Shilluh

En Tachelhit

En Tashelhit

Dialecte de l'amazic que es parla al sud-oest del Marroc.

Nota: El taixelhit es parla a les regions del Sus, Gran Atles Occidental, Petit Atles i curs baix del Dra.

Tamazic n m

Es bereber

Es tamazight

Es tamazit

Fr braber

Fr tamazight

En Central Atlas Tamazight

En Tamazight

Dialecte de l'amazic que es parla al centre i el sud-est del Marroc.

Nota: El tamazic es parla a les regions de l'Atles Mitjà, Gran Atles Central i Oriental, Saghru i Tafilalt.

Matemàtiques i estadística

Anàlisi de camins n f

Es análisis de caminos

Es análisis de coeficientes de sendero

Es análisis de rutas

Es análisis de senderos

Fr analyse de cheminement

Fr analyse des coefficients de direction

Fr analyse des pistes causales

It analisi dei coefficienti di direzione

It analisi dei sentieri causali

It analisi del percorso

Pt análise de caminhos

Pt análise de percursos

Pt análise de trajetórias

En path analysis

De Pfadanalyse

Anàlisi multivariable que, d'acord amb un model lineal, permet identificar les relacions de causalitat directes i indirectes que s'estableixen entre les variables exògenes i les variables endògenes d'un model causal.

Coeficient de camí n m

Es coeficiente de camino

Es coeficiente de sendero

Fr coefficient de cheminement

Fr coefficient de dépendance

Fr coefficient de piste

It coefficiente di connessione

It coefficiente di percorso

Pt coeficiente de caminho

Pt coeficiente de percurso

Pt coeficiente de trajetória

En path coefficient

Coeficient que, en l'equació estructural d'una anàlisi de camins, mesura la influència directa d'una variable exògena sobre una variable endògena.

Diagrama de camins n m

Es diagrama de camino

Es diagrama de relaciones

Es diagrama de senderos

Fr diagramme de cheminement

Fr diagramme des coefficients de direction

Fr diagramme des pistes causales

It diagramma dei sentieri

It diagramma di percorso

Pt diagrama de caminhos

Pt diagrama de trajetórias

En path diagram

De Pfaddiagram

Diagrama que representa les relacions entre variables identificades en una anàlisi de camins.